La necessitat urgent d’actuar contra el canvi climàtic i la transició cap a una economia baixa en carboni.
El document ‘Les implicacions econòmiques i financeres del canvi climàtic’ comparteix les idees d’una conferència sobre les implicacions econòmiques i financeres del canvi climàtic. Encapçalat per Pablo Herández de Cos, aquest acte va posar de manifest la necessitat urgent d’actuar contra el canvi climàtic i la transició cap a una economia baixa en carboni.
Els ponents van posar èmfasi en la importància de les polítiques públiques i la implicació del govern per dirigir aquesta transició de manera eficaç. Junts, podem fer front als reptes que planteja el canvi climàtic i treballar per un futur sostenible!
Les implicacions econòmiques i financeres del canvi climàtic
L’estudi presentat per Pablo Hernández de Cos aborda les implicacions econòmiques i financeres del canvi climàtic, destacant la necessitat urgent d’adoptar mesures per mitigar els seus efectes. El document analitza tant els riscos associats al canvi climàtic com els riscos de transició que poden sorgir durant el procés de canvi cap a una economia baixa en carboni.
Metodologia
L’estudi es fonamenta en una revisió exhaustiva de la literatura existent, així com en simulacions realitzades per la NGFS (Network for Green Financial System). Aquestes simulacions ajuden a quantificar l’impacte econòmic potencial del canvi climàtic i les polítiques de mitigació. A més, s’analitzen dades empíriques sobre l’impacte de fenòmens com la desertificació, les onades de calor i les sequeres a Espanya.
Principals troballes
#1 Riscos físics
L’estudi destaca que si no es redueixen significativament les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH), Espanya i altres regions del món experimentaran un augment de la temperatura, desertificació i un increment en la freqüència d’esdeveniments climàtics extrems. Aquests factors poden afectar negativament el creixement econòmic, la productivitat i la capacitat de les empreses i llars per fer front als seus compromisos financers.
#2 Riscos de transició
La transició cap a una economia més sostenible pot generar riscos econòmics si no es gestiona adequadament. L’estudi subratlla que les polítiques de mitigació implementades de manera gradual i ordenada poden minimitzar els costos econòmics associats a aquesta transició. Invertir en energies renovables i millorar l’eficiència energètica són mesures clau per reduir els riscos de transició.
#3 Impacte en el mercat immobiliari
Es destaca que la degradació dels ecosistemes, com és el cas de la llacuna del Mar Menor, ha provocat una disminució significativa en el valor de les propietats immobiliàries, amb una pèrdua total de riquesa habitacional que supera els 4.000 milions d’euros. Això indica que els inversors no han tingut en compte els riscos climàtics fins que aquests s’han materialitzat.
Implicacions
L’estudi conclou que és fonamental adoptar una estratègia de mitigació que sigui ambiciosa, oportuna i previsible per afrontar el canvi climàtic. Això no només és crucial per a la sostenibilitat ambiental, sinó també per a la estabilitat econòmica. Les polítiques públiques han de jugar un paper central en la definició d’un full de ruta que promogui la inversió en tecnologies netes i redueixi la dependència dels combustibles fòssils.
En resum, l’estudi de Hernández de Cos proporciona una anàlisi detallada dels riscos econòmics associats al canvi climàtic i la importància de les polítiques de mitigació, destacant la necessitat d’una resposta coordinada i efectiva per part dels governs i les institucions financeres per garantir un futur sostenible.
Quins són els principals riscos econòmics associats al canvi climàtic esmentats el document?
L’estudi presentat en el document destaca diversos riscos econòmics associats al canvi climàtic que poden tenir un impacte significatiu en l’economia, especialment a Espanya. A continuació, es detallen els principals riscos identificats:
- Desertificació. Espanya és un dels països europeus més vulnerables a la desertificació, amb gairebé tres quartes parts del seu territori classificades com a terres seques. La degradació del sòl en àrees àrides, semiàrides i subhumides pot provocar una disminució de la productivitat agrícola, afectant així l’economia local i la seguretat alimentària.
- Augment de temperatura i onades de calor. L’augment de les temperatures pot provocar una disminució del creixement econòmic. Les onades de calor extremes afecten la productivitat laboral i poden causar danys a les infraestructures, així com un increment en els costos de salut pública.
- Fenòmens climàtics extrems. L’estudi menciona que l’augment de la freqüència i intensitat d’esdeveniments climàtics extrems, com inundacions, tempestes i incendis forestals, pot danyar el capital físic i afectar els processos de producció. Això pot resultar en pèrdues econòmiques significatives i en una major incertesa per a les empreses.
- Impacte en el mercat immobiliari. La degradació dels ecosistemes, com s’ha observat al voltant de la llacuna del Mar Menor, ha provocat una disminució en el valor de les propietats immobiliàries. Això no només afecta els propietaris, sinó que també pot influir en les decisions de crèdit dels bancs, que ajusten les seves polítiques de préstec en funció dels valors de mercat afectats per riscos climàtics.
- Efectes sobre el creixement econòmic i l’ocupació. La desertificació i altres riscos ambientals poden provocar l’emigració de poblacions afectades, alterant així la dinàmica econòmica de les regions. Això pot tenir un impacte indirecte en el sistema bancari, ja que la disminució de l’activitat econòmica afecta la solvència dels prestataris.
En resum, els riscos econòmics associats al canvi climàtic són diversos i interconnectats, afectant tant la producció com la demanda, així com la estabilitat financera. L’estudi subratlla la importància d’adoptar mesures de mitigació per afrontar aquests riscos i garantir un futur econòmic sostenible.
Com poden contribuir les polítiques públiques a la transició verda?
Les polítiques públiques juguen un paper fonamental en la facilitació de la transició cap a una economia més sostenible i baixa en carboni. A continuació, es detallen diverses maneres en què aquestes polítiques poden contribuir a la transició verda:
- Establiment de marcs normatius. Els governs poden implementar regulacions que fomentin l’ús d’energies renovables i penalitzin les tecnologies contaminants. Això pot incloure l’establiment de normes d’emissions més estrictes i la promoció de pràctiques sostenibles en sectors clau com l’energia, l’agricultura i el transport.
- Impostos sobre el carboni i sistemes d’assignació d’emissions. L’augment del cost implícit de les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) a través d’impostos sobre el carboni o subhastes d’assignació d’emissions pot incentivar les empreses a reduir les seves emissions i a invertir en tecnologies més netes. Els ingressos generats per aquestes mesures poden ser reinvertits en projectes sostenibles.
- Inversió en innovació i tecnologia verda. Les polítiques públiques poden fomentar la investigació i el desenvolupament de noves tecnologies que ajudin a reduir les emissions i a millorar l’eficiència energètica. Això pot incloure subvencions per a empreses que desenvolupin solucions innovadores en el camp de les energies renovables i l’eficiència energètica.
- Suport a la transició laboral. A mesura que es produeix la transició cap a una economia baixa en carboni, és essencial que les polítiques públiques ofereixin suport a les persones que podrien veure’s afectades per aquesta transició, com ara treballadors de sectors tradicionals. Això pot incloure programes de formació i requalificació per ajudar-los a adaptar-se a noves oportunitats laborals en sectors sostenibles.
- Foment de la col·laboració pública-privada. Les polítiques públiques poden facilitar la col·laboració entre el sector públic i el privat per impulsar projectes sostenibles. Això pot incloure associacions per desenvolupar infraestructures verdes, com ara xarxes de transport sostenibles o sistemes d’energia renovable.
En resum, les polítiques públiques són essencials per guiar i accelerar la transició verda. Mitjançant la implementació de mesures reguladores, fiscals i d’inversió, els governs poden crear un entorn propici per a la sostenibilitat i la reducció de les emissions, contribuint així a un futur més sostenible per a la societat.
Quins van ser els ponents clau de la conferència i quins papers tenen?
A la conferència, els ponents clau van incloure figures destacades en l’àmbit de l’economia i la política ambiental. A continuació, es detallen els principals oradors i els seus rols:
Pablo Hernández de Cos
Com a governador del Banco de España, Hernández de Cos va ser el ponent principal de la conferència. La seva funció implica supervisar la política monetària i la regulació financera a Espanya, així com abordar els riscos econòmics associats al canvi climàtic. En la seva intervenció, va destacar la importància de les polítiques públiques en la transició cap a una economia baixa en carboni i va analitzar les implicacions econòmiques del canvi climàtic.
Carmen Serra
Com a presidenta del Grup Serra, Serra va jugar un paper important en l’organització de l’esdeveniment. La seva experiència en el sector empresarial i la seva implicació en iniciatives de sostenibilitat la converteixen en una figura clau per promoure el diàleg entre el sector privat i les autoritats públiques sobre la transició verda.
José María Vicens
Com a president del Cercle d’Economia de Mallorca, Vicens va ser un altre dels ponents destacats. El Cercle d’Economia és una plataforma que reuneix empresaris i professionals per debatre sobre temes econòmics i socials. Vicens va contribuir a la discussió sobre la necessitat d’una col·laboració més estreta entre el sector públic i privat per afrontar els reptes del canvi climàtic.
Carles Manera
Com a professor i membre del Consell del Banco de España, Manera va ajudar a facilitar la conferència. La seva experiència acadèmica i la seva implicació en la política econòmica li permeten aportar una perspectiva analítica sobre els efectes del canvi climàtic en l’economia i la necessitat de polítiques efectives per mitigar aquests efectes.
En conjunt, aquests ponents van aportar una rica varietat de perspectives sobre la intersecció entre l’economia, la política ambiental i la sostenibilitat, subratllant la importància d’una acció coordinada per afrontar els reptes del canvi climàtic i promoure una transició verda efectiva.
Accés al document: